La curiositat és una part fonamental en l’ofici de periodista. Aquesta professió que transita amb extrema confusió per una revolució de formats i continguts, resultat de la societat de la informació, i que ara es veu colpejada amb duresa pels efectes de la crisi econòmica. Però més enllà del moment, el periodista ha de ser una persona curiosa, entregada permanentment a la construcció de preguntes que van sumant respostes. Un exercici permanent, constant, bàsic per acabar projectant un missatge, una història, en forma de relat periodístic.
Finalment, el privilegiat i permanent trànsit per la curiositat et va construint com a professional però també com a persona. La recerca continuada de respostes et situa davant insòlits personatges, savis dels nostres temps, veus inquietants, reflexives, reveladores… la recerca continuada de respostes t’obliga a la ponderació, a la contenció de la passió, a la moderar la capacitat d’influència que allò que fas projecta en aquelles persones que et llegeixen, el veuen o t’escolten.
El periodista curiós, no para d’aprendre coses noves, no perd la capacitat de sorpresa, transita inquiet per la vida canviant d’opinió. Ara més que mai, ens calen periodistes curiosos, disposats a aprendre per acabar provocant respostes que expliquin la complexitat.
Avui ens acompanya un membre d’aquesta especie professional, degà de la crítica televisiva de la premsa espanyola, co-creador de La Contra de la Vanguardia, i col·laborador en diferents mitjans de comunicació.
Acaba de publicar, de manera molt enginyosa i útil “Tots els seus secrets, o gairebé” en forma de llibre, 99 canals per veure el món com VICTOR AMELA.
Víctor, com sempre, tota una inspiració i un plaer escoltar les teves reflexions. Bon estiu… I records a l’Arumi! De part de la seva «teacher»… 😉