Sempre he pensat que Víctor Amela havia de ser un tio interessant. Algú que diu haver publicat més de 1.500 entrevistes a La Contra, que acumula hores i hores d’il·lustres converses, ho ha de ser per força. Però d’ell m’atreia especialment la seva actitud, el seu treball periodístic i, per què no dir-ho, els seus mitjons a ratlles. Ara ho sé: l’Amela és un personatge molt considerable, una mena de friqui il·lustrat que tant et llança una frase de Nietzche com et parla de l’última aparició de Falete en pantalla. Un individu culte i vital alhora, allunyat d’aquell purisme altiu que acompanya massa sovint a l’intel·lectual. Potser es podria dir d’Amela que és un home savi. A mi m’ho sembla.
Títol: Casi todos mis secretos
Autor: Víctor M. Amela
Any: 2012
Editorial: Ediciones B
Pàgines: 307
«¿Existe asunto de conversación mejor que uno mismo? ¡Hablar de uno mismo es de lo único que de verdad podemos hablar! Por mucho que te esfuerces en fingir otra cosa, acabas hablando siempre de ti. Todo lo que dices o callas, postulas u omites, haces o evitas, habla de una sola y única cosa: de ti mismo.» Amela ha decidit prescindir de les intermediacions que tot autor utilitza per acabar parlant d’ell mateix—ja siguin en forma de conte, assaig o novel·la—i s’ha despullat en cada una de les pàgines del seu nou llibre: Casi todos mis secretos (Tots els meus secrets, o gairebé). El resultat són 99 canals per veure el món com ell, 99 capítols que reflecteixen la personalitat de l’autor i que permeten al lector fer un zàping per la seva vida. A aquest nou gènere literari Amela l’ha anomenat «biozapping».
Casi todos mis secretos és el fruit d’una personalitat inquieta, d’un esperit jovial que es deixa fascinar per tot i que tot ho remena. Algú ha dit que publicar un llibre que parla exclusivament de tu és un acte narcisista: vaig sentir en una tertúlia de ràdio que Amela esquivava aquesta crítica al·legant que el seu és un narcisisme «ben intencionat», «generós» amb el lector. I així és. L’obra mostra un compendi de notes disperses i heterogènies, anècdotes, vivències i lectures que en conjunt ofereixen un mosaic de la personalitat de l’autor. Un llibre dinàmic, escrit per amenitzar la lectura i que obeeix la màxima de «no avorriràs». Capítols que no superen els tres fulls i que contenen tota mena de recomanacions, des d’una entrevista a La Contra a l’adreça d’un ferrer d’espases romanes.
Amela apunta en el pròleg aquesta frase que Borges deia de si mateix: «Soy mil hombres». La persona és un poliedre de mil cares; el lector s’haurà de conformar amb les 99 que li ofereix Amela. «Un home és un munt de secrets», deia La Bruyère. I Amela ho té en compte: «Seguiré, eso sí, siendo un hombre: aún me reservo—por ahora—algunos secretos.» Una lectura especialment recomanable pels interessats en la figura de Víctor Amela que hi vulguin aprofundir. I també per a aquells que no aguanten les novel·les de 300 pàgines, que gaudeixen xafardejant en les vides alienes o que busquen alguna cosa decent que llegir entre estació i estació. Un llibre que obre camins.
