24 abril, 2012 per Núria Sánchez
En el llibre “Tots els meus secrets, o Gairebé. 99 canals per veure el món com Víctor Amela” ens trobem amb anècdotes de la vida del autor i protagonista de la mateixa.
És un llibre molt dinàmic, els capítols o canals no s’estenen a més de tres fulls i on, a més, se’ns obsequia amb un mini apartat de recomanacions. Aquestes recomanacions van des d’un restaurant, un llibre, una entrevista publicada a “La Contra” o adreces d’interès que ens poden ser útils a l’hora de fer un viatge o obrir-nos un nou camí per gaudir algun aspecte de la vida que fins al moment no havíem, potser, ni tan sols tingut en compte.
Com ell mateix diu en la contraportada del llibre: «Parlar d’un mateix és l’única cosa que realment podem parlar. Per això he escrit aquest “biozapping”, un zàping personal per 99 canals de mi mateix. Amb ànim lleuger i prosa amena, desvetllament secrets que van des dels meus mitjons al meu prepuci, de certes inclinacions a algunes vivències. Alliberat de protocols i solemnitats exigibles per impostar un relat o engolfar un assaig, aquí explico el que compartiria en una sobretaula amb alegres amics. No fatigaré al món amb personatges ficticis i improbables …, més enllà del personatge improbable i fictici que jo sigui. »
Però que ens pot interessar com a lectors? La veritat és que jo vaig triar el llibre perquè l’autor m’encanta, passió de fan, potser sí, però vaig pensar que era una molt bona manera d’apropar-me a un home que considero culte i amb una visió molt amplia de la vida. Sabia que el llibre m’aportaria quelcom diferent, us asseguro que passareu una estona molt agradable, hi han anècdotes que fan riure, però de la mateixa manera ens mostra una ànima que també ha patit.
Aquests 99 canals ens mostren breus pinzellades d’un petit Victor amb els problemes dels patis de l’escola, un jove Víctor universitari que va decidir el seu futur pensant que potser no triava bé, i un senyor Amela més madur que ha conegut molta gent i ha viatjat força… bàsicament ens mostra el que seria la vida de qualsevol fill de veí que gaudeix molt de la seva feina i que ha decidit que el pitjor mal del món és l’avorriment.
Víctor Amela se’ns mostra des de la seva pròpia perspectiva, contrastem la informació. Roser Amills (1), amb qui Amela va publicar el llibre “Paraules d’amor: 101 declaracions apassionades” per tal de demanar-li que ens definís en Víctor Amela persona, buscava la perspectiva humana fora dels focus, els micròfons i la ploma: “Víctor Amela és un mestre de la síntesi i té una habilitat que destaca per sobre de totes les seves virtuts: sap no avorrir ni avorrir-se!”. Segons Luis Racionero (2) “Víctor nunca está en la contra, está a favor.”
Després de donar-hi moltes voltes només em queda una cosa a fer, us recomano que el llegiu i jutgeu per vosaltres mateixos, només us diré que és divertit, entretingut, sorprenen, empàtic, viatger, llegit, acotat, interessant, dinàmic… podria extreure 99 adjectius dels seus canals, però crec que és just que decidiu vosaltres.
