Nous valors de la televisió
Per què hem de suposar que la televisió ens aporta valors? Carme Ferré afirma que els valors no es transmeten, sinó que es pacten, tan en l’àmbit familiar com en el dels mitjans. Personalment estaria d’acord amb Victor Amela quan diu que els programes o formats televisius no es plantegen quins valors volen transmetre; el seu únic objectiu és conglomerar el major nombre de persones davant la televisió. Penso, tal i com ha dit el senyor Amela, que programes com Sálvame han promogut valors com la ignorància dins i fora de la televisió. Sota el meu punt de vista és la morbositat el que mou l’espectador, la intriga de saber si allò que veu és verdader o fals. A diferencia del teatre i del cinema, en la televisió no hi ha un pacte de ficció entre l’emissor i el receptor del producte.
Àngel Llàcer
Crec que no podem estar d’acord amb Àngel Llàcer quan constata que, a través de l’exemple del fracàs de la darrera edició d’OT, l’esforç a la televisió s’ha de combinar amb l’entreteniment per tenir èxit. No és l’entreteniment, traduït sovint en actituds infantils i en “fer el burro”, el que determina l’èxit o no d’un programa, sinó la novetat d’un format. L’entreteniment i la morbositat que ofereix Sálvame avui en dia, per exemple, no seran sinònims d’èxit d’aquí pocs anys, ja que no serà una novetat que atraurà.
Àngel Llàcer, Carme Ferré i Víctor-M. Amela
Victor Amela diu que “la televisió s’ha democratitzat.” Com a conseqüència augmentaran el nombre de canals i les diferents formes de veure’ls, alhora que seran destinats a un target molt més reduït. Crec que la progressiva individualització dels mitjans comportarà la desaparició de la televisió tal i com l’entenem avui en dia: podrem decidir què, com, quan i on veure el que ens agrada.
Víctor-M. Amela
