CRÍTICA DE TV
Albert Om y Gerard Quintana
Víctor-M. Amela
Me descubro ante el talento como entrevistador de Albert Om: consigue que cada uno de sus entrevistados en El convidat (TV3) muestre intimidades que quizá no tenían previsto desvelarle al afable intruso.
Es la ambición del buen entrevistador: llegar a la médula del entrevistado sin que lo advierta. Y Om sabe hacerlo sin que se le note el bisturí, con mimo y calma, como quien no quiere la cosa.
Demuestra que no hay personajes demasiado entrevistados, sino personajes a los que se hace siempre la misma entrevista (Arturo San Agustín dixit),tentación acomodaticia de periodista apresurado que Albert Om vence, para acabar tejiendo una entrevista nueva y que haga olvidar las que se le habían hecho antes a ese personaje.
Además, Albert Om es un competente periodista televisivo porque es muy buen intérprete de sí mismo: sabe jugar con su propio perfil público y con la baza de su proximidad con el personaje. Esa proximidad entraña el alto riesgo de un encuentro ñoño, huero y pasteloso, pero Om logra siempre que la entrevista contenga alguna pequeña o gran sorpresa.
Creo que en la anterior temporada de El convidat Albert Om afiló sus armas, y en esta segunda temporada demuestra lo bien que las usa. Albert Om goza de una capacidad empática a prueba de bomba que le reportará muchos éxitos profesionales. A cada entrega de El convidat (TV3) descubrimos perfiles nuevos de los personajes que entrevista, que no son precisamente anónimos (Quim Monzó, Teresa Forcades, Miquel Calçada, Bojan Krkic, Gerard Quintana…): el talento de Om los desnuda por algún lado y los pone en órbita, porque cada semana despierta alguna polémica pública y la lía.
Le ha tocado lío esta semana al cantante Gerard Quintana, tras verle hablando castellano con su esposa e hijos en su casita de Ibiza. ¡Debate, escándalo!: ¿puedes ser independentista si hablas en castellano en casa? No está claro, según veo. Lo siento por Gerard Quintana, al que ahora tildan de traidor, independentista oportunista, mercantilista, facha y hasta pedófilo. Y no veo a nacionalistas defenderle mucho. Así las cosas, encuentro peligroso promover una Catalunya independiente: es muy de temer que acabase secuestrada por talibanes, fanáticos, reaccionarios y piratas que revisten con la cuatribarrada sus totalitaristas concupiscencias. Como esos que insultan a Gerard Quintana por permitirse ser hombre libre.
soy catalan,independentista,y nunca me ha gustado Sopa De Cabra,Els Pets, ni Sau,lo cual es un sacrilegio tambien para muchos,¿que habla en castellano en la intimidad?,pues como si habla en Swuajili,que mas da?y si les hablara en aleman?,,,si es que entre unos y otros,,,
Estic absolutement d’acord amb tu i així ho vaig dir pel twitter en el debat que es va obrir inmediatament
Trobo d’una petitesa mental i intelectual donar carnets d catalanitat per l’idioma que parlis a casa, com pel menjar q t’agradi o la música q escoltis i per la seva pròpia ridiculesa obvio més comentaris.
El Sr Quintana té tota la llibertat i comprensió per fer a la república independent d casa seva, d’acord amb la seva família textualment el que li roti. I qui no entengui això, que s’ho faci mirar
Jo no dic que el que fa a la seva intimitat estigui bé o malament només que la sorpresa ha sigut generalitzada i s’ha demostrat que a la gent no se la pot idealitzar.
Crec que la llibertat és fonamental en qualsevol dels casos, però jo no aniria mai d’independentista radical i després viuria d’una manera totalment contrària a les meves creençes. No crec que sigui pel fet, sino pel que ens han vengut als que sí creiem en l’independència. Em resultaria molt extrany per no dir «abstracte» el que un famós espanyol de dretes que pregona la llengua castellana i la unión de la patria parlés català en la intimitat amb els seus.
Segurament als seus compatriotes tot i estimar-lo no l’entendrien.
Jo tampoc.
M’has decebut Victor…
Amb quina lleugeresa fem servir les paraules!!! I quines collonades!!!
Les coses son més simples.
Pel que jo vaig veure, en Gerard (tan progre) a fet “un retro” i ha deixat l’educació dels seus fills en mans de la “barcelonina” de la seva dona. Com es feia abans: la dona a casa i l’home a la feina.
Es a dir, que els nens parlen i pensen en la llengua de la seva mare… Com el Gerard Quintana que, amb mare gironina, deu pensar i parlar català, (però també castellà que era la llengua del seu pare). Dóna-li un martell i que es piqui els dits… Segur que renega en català. Aquesta és la seva llengua.
Per tant, es veu que la educació en español és cosa de la dona i, llavors, no s’imposa res ni es talibà.
Ara, si ell pretenés ensenyar-lis també el català, llavors ell entén que és una imposició i es talibà.
És un problema de sentiments. No li donis més voltes. Si de futbol es tractés, tothom veuria natural que el fes soci del Barça.
Pel que es veu, en Gerard no li dona cap importància al fet que els seus fills no aprenguin també català. Tenint en compte que els nens son finestres obertes per on s’escolen les coses que es fan amb naturalitat.
Saps què es llibertat? La meva sogre era del Pallars i al meu sogre de un poble de Terol. Quant els vaig conèixer em va sobtar que ella li parlés en català i ell respongués en castellà. Cadascú feia servir la seva llengua. I el mateix van fer amb els fills. El resultat es que, “malgrat” que la meva dona i els seu germans pensen en català (llengua de la mare) parlant en tota naturalitat ambdues llengües.
Tu, Victor, deus ser membre del PEN… Doncs ja coneixes el seu manifest. La llengua és Catalunya. Les llengües tenen territori i no és pot desvincular ni fer invents; a Catalunya li correspon el català.
En Gerard pot fer el que li roti (jo veig més un problema de deixadesa donat que va dir que esta tan enfeinat anant i venint de Barcelona i no s’ha preocupat gaire) i que els seus fills aprenguin el que vulguin… Estan a Balears, també passaran de que aprenguin el català a l’escola? Què es pensa que els seus fills s’estaran sempre a Eivissa ¿ I si venen a Barcelona a estudiar, no seria millor que sabessin català? Tot això son els interessos pràctics. Però com hi dit abans es un tema de sentiments i de què t’estimes i vols transmetre als teus fills. Quina diferencia amb els emigrants que va anar a l’Argentina o a Mèxic i van transmetre la seva llengua als fill era el vincle mes preuat amb Catalunya que els hi podien dar per estimar-la… I Ara tens argentins i mexicans que xapurreixen el català amb accent de llurs països respectius.
Sopa de Cabra transmetia una imatge i el que els seu seguidors percebien no s’ha correspost en el cas d’en Gerard i la seva realitat.
Els ha enganyat… La probe es que van intentar cantar en castellà i no van triomfar… Pot ser per ell també es un problema de talibans i la gent no te dret a decidir que li agrada i que no. Ell també te aquest dret però que el seu missatge sigui clar.
Això ja ho feia en Lerroux, que viatjava en primera classe i quant arribava a l’estació de França baixava per un vagó de tercera, en mànigues de camisa i “un bocata paleta” mig mossegat. D’això es diu manipular la realitat.
I ara siguem proactius… Gerard fes de pare, mira dins del teu cor i fes el que creguis… Però no només per comoditat teva.
Quin mal hi ha perquè aprenguin ambdues llengües?
Una pena Gerard… Però sempre ens quedarà “Camins”.
Victor, tornant al català i deixant-se de “talibanades” i collonades semblants, venir a viure a Catalunya i no fer res per aprendre la seva llengua es una mostra de desagraïment… I ja saps es de ven nascuts ser agraïts.
Sinó des de ací la sensació es “de fora vingueren que de casa ens tragueren”.
Salut in País
(el nostre)
enrirod
Alucino con tanto patriotismo y fanatismo el el siglo XXI.La raza catalana, la raza española,la raza naci.
incultos….atrasados.
Pobre noi ,deixeu de criticar-lo per com parla a casa seva.
Cada persona parla com vol ,a casa seva i a qualsevol lloc ,només faltaria que haguéssim de decidir nosaltres com ha de parlar un altre.
També crec que hauríem de mirar més com escribim nosaltres , que tenim una mica rovellades les normes gramaticals. !!! veig a molts d’aquests que critiquen que no ho tenen del tot clar.
Pot parlar com vulgui… Com jo d’escollir a qui vull sentir cantar. El fet no és el que parla… Si no que el que ha trasmes durant tots aquests anys no es correspon amb el que fa. Ha estat venent fum. Quin sentiment te per Catalunya si ni tan sols s’ha preocupart de que els seus fill parlin la seva llengua?
El poc català que sé elvaig aprendre en classes clandestines a l’Escola del Treball.
Salut i País… El nostre.
Dignos de admirar estos comentarios tan soberbios que están por encima de todo…
¿En qué cree Usted amigo?
¿A qué viene eso de las razas?
Es un tema de sentimientos.
Por cierto, sabe la acepción de la palabra patria? La gran mayoría de personas tienen una. Y, los apátridas, al menos antes, eran casi siempre forzados por temas políticos.
¿Cuáles son sus raíces amigo? ¿No le importan? ¿Todos hemos de hablar la misma lengua, pensar lo mismo, comer igual y actuar del mismo modo, como en el mundo feliz de Huxley?
Espero no llegar nunca al grado de cultura y progreso que aparenta Usted.
Salut i País.
enric
Les preferències musicals de vostè no venen al cas.
No és el qué parla o deixa de parlar. El fet es que ha transmès una imatge seva falsa.
Es un problema de sentiments…
Si vostè es independentista com diu, troba normal no transmetre la LLENGUA (una forma de comunicació i de pensar que no és tan sols un idioma)als seus fills?
Salut i País .. El nostre
… També abans va voler cantar en castellà i li ha sortit malament. I te tot el dret… El mateix que el Públic que li va fer botifarra a les seves pretensions.
Es veu que hi ha un munt de gent que s’ho ha de fer mirar segons e teu punt de vista categòric.
¿Es normal no ensenyar la teva llengua els teus fills?
En sembla que qui so ha de fer mirar es el Sr. Quintana
que no és transparent.
Quina credibilitat tindran ara les seves opinions a les tertúlies?
Salut i País.
enric