Prensa...

Víctor Amela | “El penis expressa millor que res la pulsió sexual, l’energia” Per Begoña García al TimeOut

29/03/11 por Victor Amela

 

Il·lustració MARTÍN TOGNOLA pel TimeOut

Periodista, crític de televisió, tertulià i entrevistador que pregunta abans de respondre fins i tot quan l’entrevistat és ell, Víctor Amela ha publicat el llibre Paraules d’amor (Angle), amb Roser Amills, on 101 personatges parlen d’amor. Quedem al bar de l’Hotel Catalonia Ramblas, on abans hi havia la redacció de La Vanguardia, el diari en el qual treballa, per parlar amb paraules d’amor i de sexe.

Et porta records eròtics aquest lloc o només laborals?
Personalment no, però hi ha una història que explicaven els vells de La Vanguardia, una llegenda d’aquelles que no saps si és veritat. El cas és que hi havia una linotípia molt antiga que hi era com si fos de decoració, i em van explicar que un company s’havia follat la linotípia! És l’últim que un ésser humà es pot follar! Devia ser l’època de la postguerra.

A falta de cabra… Hi ha qui practica la zoofília, però com en diríem d’això?, maquinofília?
Podria ser linotipofília! Jo en parafílies sóc molt senzillet, perquè mira que n’hi ha! Abans s’havien dit desviacions sexuals, i ara ja no es diuen així perquè s’incorpora una càrrega moral, i es diu tècnicament parafília. Però jo sóc molt senzillet, perquè m’estimulo sexualment per la vista, amb visió d’un cos de dona amb moltes formes…

En pilotes o pot estar vestida?
Pot estar vestida, preferentment nua o seminua, que encara és millor! Tornant al tema fílies, et diré que tampoc no sóc fetitxista, ni de sabates, ni res. Jo sóc molt senzill amb això: és la visió del cos de la dona. Sempre dic que és una sort que a l’espècie humana hi hagi dimorfisme sexual, que el sexe masculí i femení tingui formes diferents, és una cosa que no es dóna a totes les espècies, perquè hi ha animals en què no distingeixes mascles de femelles. I considero que és una gran fortuna que ens distingim, perquè m’agrada molt el físic de la dona, m’agrada moltíssim, m’estimula, i de fet és el meu estímul personal. Això pot passar pel cine porno, perquè el cine porno a mi m’agrada, n’hi ha de més bo i de més dolent, i el més bo es mesura per l’excitació sexual que provoca.

Algú ho havia de dir!
Sí, en el cine porno no hi ha altres criteris estètics ni de qualitat que no sigui l’eficàcia en l’estimulació sexual de l’espectador, i ja està. A mi m’ha agradat molt i en determinades èpoques el cine porno m’ha estimulat molt. I no tinc cap parafília que et pugui explicar ni fetitxisme ni res. No em molesta una dona vestida de cuir, però no ho necessito.

A mi em sembla que tu ets més romàntic…
Jo et volia dir que si anàvem a parlar de la meva vida sexual, et mentiria… Era com per fer una declaració de principis d’entrada, de màxima sinceritat, perquè jo crec que tots, quan parlem de sexe, mentim o no diem tota la veritat o diem mitges veritats, perquè ens fa molta vergonya. Tots tenim molts pudors perquè són dos mil anys de pressió, de manaments, de dogmes…

Al segle XXI encara estem reprimits?
Sí, i és molt difícil treure-s’ho de sobre! Potser arribarà el dia en què jo em veuré amb posició de parlar d’una manera diàfana de la meva sexualitat, però és molt difícil, conec molt poques persones que ho facin, tot i que confesso que a mi m’agradaria, perquè les poques persones que conec que ho fan les veig tan relaxades i felices, i tan dueñas de sí mismas, que em fan enveja. Això és un tabú que s’està trencant. No sé quantes vegades a les teves entrevistes les dones t’han parlat de masturbació…

Unes quantes, bastantes!
Doncs això eixampla la llibertat de tots. Quan una persona explica coses que els altres no gosem explicar, ens fa un favor, perquè eixampla les fronteres de la nostra llibertat, i això ens beneficia a tots. Aquesta gent que tu entrevistes fa molt de bé.

Tu en canvi prefereixes parlar d’amor, i ho comparteixes amb la Roser Amills. Us ho heu passat molt bé fent aquest llibre?
Molt! Ha anat molt ràpid, però molt intens! De vegades el sexe també és bo quan és ràpid i intens, no sempre ha de ser ràpid i reposat. Doncs aquest clau ha estat ràpid, intens i molt plaent.

El pròleg es titula “Que vagi bé el llibre, l’amor i l’entrecuix!”. Qui us ha dit aquesta frase?
Això ho va dir Joan Manuel Serrat! Li vam demanar permís i la benedicció per utilitzar Paraules d’amor com a títol del llibre, i ell ens va donar permís, ens va beneir i a més ens va regalar aquesta frase que és com un desig que nosaltres volem que sigui per a tots. El llibre ha anat bé, i l’amor i l’entrecuix, també!

Dels vostres convidats, quin ha estat el més agosarat?
Bigas Luna! Ens ha enviat una imatge molt potent, que és obra d’ell, perquè a banda de ser cineasta és un artista plàstic magnífic. Ens ha enviat una imatge que és a la vegada una vagina i un gland connectats, i segons com ho miris és una freda ogiva. Ho té tot!

Per a Bigas Luna el símbol de l’amor és el cony. I per a tu, quin seria el símbol del sexe?
Els romans tenien penis per tot arreu, perquè eren símbol de fortuna. I de fet hi ha un gest que és tocar-se els testicles que des de les cultures més antigues és un símbol de protecció. I sí, per què no, el penis! Un símbol fàl·lic, una torre Agbar, un Príap ben potent i inflat, expressa millor que res la pulsió sexual, l’energia. Perquè la vagina com a símbol té un component de passivitat, i en canvi el penis com a símbol és actiu, transmet sensació d’energia, de força, d’activitat, i com que el sexe és una manifestació de l’energia, doncs m’agrada molt el penis com a símbol del sexe.

Deja tu mensaje

Avísame si hay comentarios. Sin comentar, pero me subscribo aquí

Back to top