Benvolguts amics,
Feliciteu-vos de tot cor, doncs tothom ho diu i ja no és profecia, sino certesa: el vi de la Terra Alta és una realitat cada dia més potent, enaltida any rera any per més i més paladars seduïts i confortats per aquests sucs esplèndids.
De l’Ebre als Ports, de l’Algars a Pàndols i Cavalls, som a “uno de los más bellos paisajes de la tierra, campo nutricio y generoso”, com escriví el meu molt admirat Joan Perucho. Poeta fi, esperit subtil i molts anys veí de Gandesa –“Gandesa, la flor del món”, repetia-, el gran Perucho fa anys que ens va deixar escrit -i ell si era profeta- això:
“El producte més excels de la Terra Alta és el vi. És generós i poètic, imaginatiu i amb el perfum dels cels”.
I afegia:
“Això és aquest vi que ens eleva a una vida més enlairada i ens fa recordar la bondat del món”.
I el poeta s’emocionava pensant que Picasso havia begut aquest vi, ”absort, delectant-se, tot esguardant els Ports alterosos”,
els Ports d’Horta, desde on Picasso va revolucionar la història de l’art, que és com modificar la historia del món. Amics: ¡PICASSO VA CREAR EL CUBISME BEBENT VI DE LA TERRA ALTA!: no us manquen motius per sentir-vos orgullosos del que feu… Quan Perucho anava a visitar a Picasso al sud de França, ¿sabeu que li preguntaba el geni, l’artista universal, mentre deixava plantats a la porta a periodistes de mig món? Això:
“Perucho: ¿i el vi generós de la meva joventut, de la meva terra?”
I Joan Perucho diu que “li duia sempre un parell d’ampolles de vi verge i vi brisat”.
Celler Cooperatiu de Pinell de Brai (Terra Alta)
A mi, llegir aquests històries, i fer-ho en aquesta contrada i bebent el vi que valtros feu amb tanta entrega, em fa sentir viu, conectat a la sustancia universal. I torno a sentir la veu de Perucho:
“¡Hi ha poques coses bones a la vida!: ¡lo assenyat és aprofitar-les!”
I així aprenc a no servir més bandera ni llei que les de la joia de l’ànima i el cós, la bellesa dels paissatges i la bondat de les persones. El vi afina la sensibilitat per aquestes lleialtats: a mi el vi em fa millor persona.
I per ço estimo aquesta terra amb les entranyes: per que nedo els seus rius, planejo les seves muntanyes, respiro el seu aire net, menjo i bec els fruits del seu ventre. Com no sentir gratitud per tanta palpable felicitat?
Els meus avantpassats Amela van viure durant segles als Ports de Morella, pero m’agrada imaginar que, abans de recalar allà baix, els seus avantpassat havien calcigat aquesta frontera templera de vinyes, oliveres i amelers que avui es la Terra Alta i que mil anys després jo honoro.
I acabo -en nom de tots els que estimem les coses bones-, agraïnt-vos la curosa feina que feu als postres ceps i cellers, per tanta alegria que ens doneu, per tantes que ens heu de donar per molts anys:
i aquest justament es el sentit d’aquesta FESTA DEL VI -que avui arriba a la seva XXI edició- i, en particular, d’aquest CONCURS DE VINS DE LA “DO TERRA ALTA”:
encoratjar-vos a tots a fer-ho cada millor i millor.
Als que guanyeu, per que adopteu la responsabilitat de fer-ho encara millor. I als que no guanyeu, persevereu: guanyareu un any o altre, bé que ho sabeu. I amb tots valtros plegats, qui guanya de veritat és la Terra Alta, tots els que la estimem i també tots aquells que –pobrets- encara no saben que un dia acabaran estimant-la amb furor bàquic.
Imagen 1 de coba
Imagen 2 de manelzaera
Imagen 3 de francesco sgroi
